Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Aboubakr Khamilichi: “ Després de tants anys de lluita per la democràcia estic molt content de ser part activa del moviment 20F”

per Irina Tasias i Albert Sales //

Malgrat no esmentar-ho en tota l’estona que vam estar parlant, l’Aboubakr té un llarg currículum d’activista per la democràcia i els drets humans al Marroc. Militant de l’esquerra clandestina durant el regnat de Hassan II va ajudar a sortir del país persones perseguides amenaçades de mort fins que ell mateix va ser pres polític. La il·lusió per les lluites actuals i per les aliances que s’estan establint entre sectors de la societat marroquina que fins fa poc es donaven l’esquena fa que trobi més interessant parlar del pressent i del futur que de les velles batalles polítiques de dècades passades.

Al teu voltant, hi ha alguna cosa que està en crisi?

Abans hi havia gent que vivia amb la crisi i d’altres que no. En canvi, des de les revolucions àrabs tots estem en crisi, fins i tot les economies, els pobles, els governs i les monarquies. Són altres temps i la crisi no només toca a la gent corrent.

És una crisi econòmica o de valors?

Els pobles àrabs volen tenir el seu lloc i la seva veu. Potser estem lluny de construir una altra societat però almenys la veu dels pobles àrabs s’està fent sentir. S’han canviat governs i mandataris. És el més bonic que hem viscut en els últims any.

En què consisteix el moviment 20 de Febrer?

Sempre hi ha hagut moviments socials actius al Marroc i de vegades força importants, però no el suficient. Les grans lluites del poble palestí, iraquià… hi havia solidaritat entre pobles però aquest moviment no és només solidaritat sinó processos de canvi.

Tenim una història i un present comú que ens ha tocat viure. I també tenim un futur comú que els nostres mandataris han intentat fer-nos viure segons els seus interessos, i els de França, Anglaterra o els Estats Units… Tinc molta fe en la nova perspectiva que ens obre el 20F, un moviment popular que busca una verdadera democràcia. És alguna cosa nova en la nostra història.

Hi ha un crit unànime entre islamistes i l’esquerra envers aquest moviment?

L’entesa no sempre és fàcil però és un moviment popular i obert a tot aquell qui hi vulgui formar part.

Amb quines dificultats heu topat?

Hi ha hagut una gran repressió del règim contra el moviment. Alhora que no és fàcil gestionar les diferències, mantenir la unitat, arribar a acords… però tot això ha estat en gran part superat. La nostra gran dificultat és que no hem arribat a una mobilització tan popular com a Egipte o a Tunísia. Però tenim molt futur per davant.

En què consisteix la teva feina…?

Treballo en històries diverses a la vegada. Sóc membre del moviment Via Democràtica que abans era un grup marxista. Formo part de la vida sindical treballant amb els obrers i les obreres per a defensar els seus drets. Per descomptat, milito al moviment 20F. Estic implicat en la coordinació d’associacions per conscienciar la societat sobre diverses problemàtiques.

Som moltes persones i organitzacions les que treballem per donar a conèixer i buscar solucions al subdesenvolupament dels drets socials al nord del Marroc i als problemes associats al fenomen de la immigració, ja sigui emigració marroquí o immigració d’altres països subsaharians. Vivim en una ciutat, Tànger, què és la més propera a Europa, a catorze quilòmetres d’Espanya. Hi han acudit molts immigrants subsaharians i d’altres punts del Marroc per a convertir-la en punt de partida cap a Europa. La zona del nord de Marroc sempre ha estat marginada per l’Estat i, simultàniament, ha estat la zona amb més immigrants.

Em pots explicar alguna cosa més sobre la immigració procedent d’altres països i de la migració de marroquins que marxen buscant una vida millor?

Des dels anys noranta, Marroc s’ha convertit en un país d’immigració i també de trànsit d’emigrants subsaharians que venen a Marroc per a accedir a la Unió Europea. He treballat molt amb subsaharians perquè és un dels col·lectius més vulnerables a la nostra zona. Jo penso que som marroquins però també persones del món, per tant, crec que hem de tractar les problemàtiques de qualsevol persona, ja sigui d’Àfrica, d’Europa o de qualsevol país.

Com és la resposta de la societat Marroquina?

Pel que fa a la problemàtica dels subsaharians hi ha hagut reaccions diverses i contradictòries. El govern, al principi, era més tolerant però després de la pressió de la Unió Europea i d’Espanya ha adoptat el paper de gendarme i està impedit el pas als immigrants, sobretot els més vulnerables. L’any 2005 hi va haver 14 morts i milers d’immigrants subsaharians deportats al desert i abandonats al mig del desert. Intentem organitzar caravanes cada any en memòria d’aquestes víctimes perquè no es repeteixin. El passat desembre hi va haver una altra campanya de persecució contra els immigrants. Un gest del govern marroquí cap al govern de Rajoy previ a la visita del president espanyol. El Marroc ha de deixar de ser un país gendarme per a ser un país d’acollida dels immigrants. Si Europa no té fronteres, perquè a l’Àfrica no tenim aquest mateix dret?

Socialment, hi ha un moviment d’associacions força actiu que defensa els subsaharians objecte de repressió al Marroc. Com a tot arreu, hi ha una part de la societat que no oblida que té immigrants i una altra que no li importa. I segurament una altra que els rebutja. La premsa oficial està intentant promoure actituds racistes. Un diari a Tànger va publicar a la seva portada que els immigrants estaven envaint el Marroc i vam haver de fer una campanya de resposta i de denuncia. Van intentar disculpar-se però és molt difícil acceptar aquestes disculpes quan has parlat així de persones. Un altra diari, va començar a dir que per culpa dels immigrants hi havia més sida i altres malalties.

La societat en general, és racista?

Depèn de les parts del país. No crec que hi tinguem uns moviments racistes com els d’Europa però el racisme existeix.

Els immigrants subsaharians d’on venen?

La majoria són nigerians, però també n’hi ha que venen del Congo, de Libèria, de Guinea…

Com és la realitat dels immigrants que es queden al Marroc?

No tenen dret a treballar i la majoria demanen pel carrer. Alguns, molt pocs, troben feines no reconegudes. No és com a Espanya, on els immigrants poden buscar-se la vida venent o fent qualsevol feina.

I la situació laboral dels obrers i obreres marroquins, com és?

Hi ha un codi de treball que reconeix els drets fonamentals de les persones treballadores. Però es calcula que es respecta en un quinze per cent dels llocs de treball. El salari mínim és de 2000-2500 dírham, uns 11 dírham per hora. No és suficient per a permetre una vida digna als treballadors. Perquè una família petita pugui viure modestament es necessiten uns 5000 dírham/mensuals, és a dir, uns 500 euros. Hi hauria d’haver un salari mínim digne.

Quantes hores es treballen al Marroc.

Legalment el límit son 44 hores a la setmana, però ningú les respecta. S’està treballant entre cinquanta i cinquanta cinc hores a la setmana, tot i que hi ha sectors que són pitjors. A Tánger, el pitjor és el sector de la gamba. Per pelar les gambes, les obreres s’aixequen a les dues de la matinada, treballen més de dotze hores diàries per un salari mínim en condicions sanitàries són molt dolentes i no tenen cap respecte de seguretat social ni de la dignitat de les persones.

Els sindicats no estan permesos?

A nivell constitucional i de codi del treball les llibertats sindicals estan reconegudes però a la pràctica no existeix sindicalització. Si parles de sindicar-te et fan fora.

Hi ha alguns sectors que siguin l’excepció?

Les administracions públiques i alguns sectors tradicionals, però els sectors productius nous, com la confecció o la transformació agroalimentària no tenen representació sindical.

Treballeu amb entitats de fora de Marroc, quina ajuda rebeu?

Des d’Attawassoul, una entitat que agrupa obreres de Tànger, tenim relació directa amb xarxes i organitzacions internacionals que tenen els mateixos objectius que nosaltres com la Campanya Roba Neta, i sindicats i associacions d’Amèrica Llatina i Àsia.

A través de Chabaka, una plataforma pels drets humans i pels drets socials, vam tenir un període de contacte amb associacions d’Andalusia però després la xarxa que havíem construït, anomenada Dos Orillas, es va paralitzar per la crisi i la falta de finançament de les organitzacions. Ara seguim tenint relacions amb l’associació drets humans d’Andalusia però no tenim cap recolzament financer. Es basa en la cooperació de les persones però no en la cooperació financera.

Com resoleu els temes financers? Com financeu les vostres activitats?

Attawassoul ha participat en alguns estudis amb organitzacions internacionals i espanyoles. Com que nosaltres treballem de manera voluntària, tots els diners que ingressem són per mantenir el local i les activitats de l’associació.

Teniu dificultats per part del govern per a dur a terme la vostra tasca?

Durant els anys setanta, vuitanta i noranta vam patir una forta repressió. El govern ha anat desenvolupant moltes formes de contrarestar la nostra feina. Els serveis d’informació del govern sempre ens estan observant.

Tenen alguna responsabilitat els governs occidentals en la situació política i social del Marroc?

Europa i Estats Units són els responsables de la desigualtat del món. Molts pobles d’Àfrica han estat vivint els robatoris de les seves riqueses durant segles. S’ha creat un abisme entre països del primer món i del tercer món. De totes maneres, crec que ara, els països del primer món també estan patint les conseqüències del seu propi sistema en la vida social de les persones. En el dret al treball, en la vida digna…

Després de tants anys de lluita, creus que serveix d’alguna cosa tot aquest esforç?

I tant. Després de tants anys de lluita per la democràcia estic molt content de viure aquest moment i de ser part activa del moviment 20F. Em fa sentir que tot el que hem treballat durant tota la vida servirà d’alguna cosa i hi haurà canvis per a tota la societat. La resta, també és molt important. Que les obreres és formin, és una cosa bonica. I treballar pels immigrants és necessari. A més, a través d’aquesta feina recuperem la nostra identitat africana. És emocionant descobrir la capacitat de resistència de les persones, travessar deserts per un canvi i viure en maneres molt dures, tot per un objectiu.

Més informació sobre les condicions de les obreres a Tànger aquí

Anuncis

2 comments on “Aboubakr Khamilichi: “ Després de tants anys de lluita per la democràcia estic molt content de ser part activa del moviment 20F”

  1. Retroenllaç: Noura: “El suport de les companyes és imprescindible per canviar les coses però també per fer sobreviure en el dia a dia” « Arran de terra

  2. Retroenllaç: Detención del activista marroquí Boubker ElKhamlichi | Absolución para Boubker ElKhamlichi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Mai 22, 2012 by in teixint xarxes and tagged , , , , , , , .
%d bloggers like this: