Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Ernest Garro: “No vull canviar el món, vull canviar la meva vida”

per Irina Tasias i Albert Sales //

Al teu voltant, hi ha alguna cosa que està en crisi…

La meva companya porta molt de temps a l’atur i no troba feina. Hi ha cinc milions de persones en la seva situació. Per mi, el fet que no hi hagi feina és un indicador molt clar. D’altra banda, considero que, en general, el sector de l’alimentació no està en crisi. Llavors, crec que hem de buscar per aquest espai per tirar endavant i jo ho he començat a fer produint i venent alimentació sana.

L’Ernest havia treballat durant deu anys la sensibilització i la cooperació dins una ONG. Un bon dia, va decidir canviar. El canvi va ser radical. Es va dedicar a fer de pagès, pagès de cultiu ecològic. “Després d’estar quasi sempre treballant en un despatx me n’he adonat que cada dia fa sol en aquest país. I en aquests sis mesos he dinat cada dia en una taula a l’aire lliure. És una gran alegria”. El més dur, sens dubte, és el desgast físic, encara que reconeix que, si pot, no estalviarà en maquinària que li doni un cop de mà. “Estic content i molt motivat. És un repte. Tinc molt bones perspectives i bones sensacions. Veure que la gent ens compra i que està contenta fa pensar que això té sortida”.

“No és que vulgui canviar el món sinó que vull canviar la meva vida. És una qüestió introspectiva. Què puc fer per apartar-me de la crisi i tirar endavant d’una altra manera? Al principi és com una aventura però és una forma de vida perquè la situació de crisi em toca de ple. Com que porto molts anys en cooperatives de consum ja sé que hi ha molta consciència social darrera i que la gent té ganes d’apropar-se al camp encara que no pugui deixar la seva feina”.

A l’hort hi treballa tres dies a la setmana i el dimecres reparteix les verdures. El contacte amb els clients, la majoria persones del seu entorn o de confiança, el fa a través d’un formulari. Hi especifica tots els productes que té aquella setmana a l’hort i algun altre producte que aconsegueix d’un altre productor que fa agricultura ecològica. “Entre els agricultors ecològics ens abastim del que no tenim. El dimecres a les dues ens ajuntem tots a un hort i ens repartim la verdura que hem demanat entre tots”.

El consum ecològic

Potser en segons quins àmbits es pot pensar que el consum ecològic està de moda però, segons l’Ernest, si està de moda, la gent encara no s’ha apuntat a seguir-la. Hi ha persones que han pres consciència de la necessitat de menjar sa amb el hàndicap que suposa el fet que segons on vagis a comprar el preu pot arribar a ser molt elevat. En aquest sentit, explica que l’interès que suposa formar part d’una cooperativa de consum és que el preu és el que marca el productor, no hi ha intermediaris.

Ara mateix a Catalunya hi ha uns 120 grups de consum ecològic i cada grup pot tenir unes 30-35 famílies que hi compren habitualment. El següent pas hauria de ser que més gent formi part d’aquests grups en els quals sigui més fàcil consumir i no estiguin tan centrats en la consciència social. L’Ernest explica que “són petites ONG’s que estan vinculades al consum, però cal que el consumidor que no tingui aquesta consciència de lluita tan clara també pugui entrar en aquests grups”.

També posa de manifest que hi ha qui considera que el més fàcil per augmentar el consum d’aquest tipus de productes seria poder trobar-los als supermercats. “A mi aquest sistema no m’agrada perquè no comparteixo el model de negoci d’aquests espais de distribució. I, a més, es perd la part de relació directe amb el productor”. D’altra banda, també es podrien introduir als mercats municipals, tan fixes com setmanals. Hi ha qui creu que és millor introduir una parada ecològica dins un mercat habitual i l’altre que diu que es millor que tots els productors ecològics s’ajuntin un dia en una plaça i tot el que es vengui sigui ecològic.

L’Ernest ha començat a dur a terme dos negocis alhora. La producció i fer de pagès i l’altre la venta de verdures a domicili, a mercats, a empreses… Tot i que la majoria del temps l’ha de dedicar a la producció. Hi ha pagesos que només es dediquen a la distribució però ell sosté que en aquest tipus de negoci sovint s’esprem cada vegada més al productor i el control sobre el preu final l’acaba tenint el distribuïdor. És per això que de moment, prefereix controlar-ho ell mateix.

Fotos: Ester Delgado

L’agricultura i les greus dificultats que travessa

L’agricultura s’està perdent al nostre país perquè cada vegada està més mal pagada i la situació del pagès és molt dura. Dins l’agricultura, però, l’ecològica, a altres països europeus ja s’ha vist que el volum de consum és més alt que el nostre.

En aquest sentit, l’Ernest diferencia clarament l’agricultura ecològica de l’agricultura tradicional. Denuncia, que es poden trobar botigues en les quals un Kg de patates val tan vint cèntims. “Això que significa, que la persona que ho ha produït ha guanyat dos cèntims per quilo? El que val el planter ja és molt més. Per tant, les condicions amb les que es deuen haver plantat no me les vull ni imaginar”. Explica a més, que fa deu anys que menja ecològic i que per tant “no cultivaria alguna cosa que ni jo mateix em menjaria i que no hi crec. En una o dos dècades quan es facin estudis que demostrin la relació entre malalties i alimentació potser comencen a canviar les coses”.

“Com a forma de vida potser és sostenible si tens cinquanta hectàrees i tens als treballadors explotats cobrant 400 euros al mes. Però això ja no són pagesos són empresaris que a més són capaços de tenir a persones treballant en condicions de semiesclavitud”.

El canvi

“Se’m va ajuntar el desig de canviar de vida i de començar a fer alguna cosa que em motivés més. També el fet de treballar en una ONG que es treballa sobre les idees i pensant en un canvi polític o un canvi social… decidir treballar en l’agricultura és alguna cosa més productiva en la qual els canvis es poden veure d’un mes per l’altre o d’un any per l’altre. El sector social cada dia té menys subvencions i la lluita més institucional o d’ONG’s té moltes dificultats de tirar endavant i s’està perdent pistonada”.

Enllaç al bloc de l’Hort Girasol

Per saber més de les cooperatives de consum visita http://www.ecoconsum.org/ i http://repera.wordpress.com/


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Mai 29, 2012 by in entre totes and tagged , , , .
%d bloggers like this: