Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Sònia: “Aquí tinc l’oportunitat de donar una segona vida als objectes”

Per Irina Tasias i Albert Sales //

La Sònia farà ara 27 anys, ens dóna un nom fals perquè no vol que el fet d’explicar les dificultats que ha tingut per a trobar una feina li tanqui portes en un futur. No ha acabat l’Educació Secundària obligatòria i s’ha trobat amb moltes limitacions per trobar un lloc de treball. A través dels serveis socials municipals va conèixer la Fundació Engrunes que li va oferir iniciar un procés d’acompanyament, formació i la possibilitat de treballar durant dos anys a l’empresa d’inserció que gestiona la Deixalleria de les Corts de Barcelona.

Com t’has anat guanyant la vida?

De moltes maneres, manipulant aliments, en el sector de les arts gràfiques, enquadernant fascicles, repartint pizzes… en el que més he treballat però ha estat en la manipulació d’aliments.

Quina formació tens?

No tinc acabada l’ESO. Vaig voler entrar a l’escola d’adults però el dia que em van trucar per anar a fer la prova no vaig poder assistir-hi perquè no m’anava bé, i com que no vaig poder avisar, l’any següent ja no em van trucar.

El fet de no acabar l’ESO creus que ha estat molt negatiu alhora de trobar una feina estable?

Potser sí, però avui per avui, tenir una titulació tampoc no sembla que serveixi de res, no? Si algun curs m’ha fet servei per trobar feina ha estat el de manipuladora d’aliments…

Quines dificultats has tingut per accedir un treball?

El fet de no tenir cotxe és més important del que sembla. Si et toca torn de nit, com t’ho fas sense cotxe en un polígon? També m’he trobat limitacions pel fet de no tenir idiomes ni formació.

T’has plantejat canviar de sector?

Sí, he buscat a tot arreu, en altres camps que crec que se’m poden donar bé però tampoc he trobat res.

En què creus que pots destacar? En què ets bona?

En les coses que es fan amb les mans, jo faig artesania. Tot el que tingui a veure amb la creació m’agrada. Aquí a la deixalleria hi estic a gust perquè es destrueix però també es construeix. Tenim l’oportunitat de donar una segona vida a les coses. Si arriba una cadira trencada i veig que es pot arreglar busco una estona per arreglar-la perquè una altra persona li doni una nova oportunitat.

Es llencen moltes coses, oi?

Moltes! Fins i tot es llença roba que val molts diners amb l’etiqueta posada i sense estrenar! També te n’adones que hi ha moltes coses que es llencen i que malauradament no podem reutilitzar ni reciclar.

Es nota que t’agrada el que fas!

Sí, si podem li donem una segona vida i si no ho desmuntem i llencem els materials per separat perquè puguin ser reciclats.

Quins aspectes de la teva vida han millorat gràcies a tenir aquesta feina?

L’aspecte social. He tingut l’oportunitat de tractar amb molta gent i cada persona és un món. Te n’adones que no ets l’única que té problemes i veus altres punts de vista. A la fundació vaig conèixer gent de molts origens.

Evidentment, en la part econòmica m’ha ajudat molt! M’ha suposat tenir estabilitat en tots els sentits i m’ha ajudat a poder acabar de pagar-me estudis.

Què estudies?

Estic estudiant a distància per a ser decoradora d’interiors. Quan treballava a la Pizzeria vaig poder estalviar i els del curs on estava matriculada em va donar moltes facilitats per a pagar a terminis. Al principi em va anar molt bé però ara no tinc temps per estudiar. Arribo a casa a les vuit del vespre i no tinc temps de res.

Quan de temps portes treballant a la deixalleria?

Faré sis mesos d’aquí poc.

Com vas conèixer Engrunes?

A través de Serveis Socials.

I la fundació, en què t’han ajudat?

M’han donat un recolzament molt important. Mentre vaig ser a l’entitat tenia un tutor que em va ajudar moltíssim en tots els sentits. Gràcies a ell em van tornar a interessar moltes coses. També vaig fer un curs de peó de manteniment.

Quins plans tens per al futur?

No en tinc gaires la veritat, la vida és molt complicada. Aquí no tinc la feina assegurada, això només és per un període determinat. T’ofereixen una ajuda per dos anys però després t’has de buscar la vida. Si quan acabi no trobo feina m’agradaria estudiar disseny gràfic o fotografia. Tinc clar que si no trobo feina em posaré a estudiar.

Llavors són grans perspectives de futur!

Com que no sé com aniran les coses vull seguir formant-me en l’àmbit de la creativitat.

Al teu entorn, hi ha alguna cosa que està en crisi?

Sí, la meva economia! Què passa si un mes no pots pagar el lloguer? La cosa està molt fumuda…

Sobre la Fundació Engrunes

La Fundació Engrunes és una fundació orientada a la inserció sòciolaboral de persones en exclusió o en risc d’exclusió, centrada en els mercats de la Construcció i el Medi ambient, i localitzada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Engrunes aposta per un model socioeconòmic inclusiu, que valori l’empresa d’inserció com una eina de política pública. Defensa el desplegament de la llei d’empreses d’inserció dins d’un marc laboral específic, com també la compensació del cost afegit que assumim per treballar amb col·lectius amb dificultats laborals i socials.

L’any 2008, com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 27/2002 de 20 de desembre, sobre les mesures legislatives per regular las empreses d’inserció sòciolaboral es crea l’empresa d’inserció “Engrunes, Recuperació i Manteniment, Empresa d’Inserció, S.L.U.” la qual passa a ser un instrument de la Fundació Engrunes per a la lluita de la pobresa i exclusió.

Engrunes aposta per la qualitat i la gestió ambiental de totes les seves activitats, enfocant-se a la recuperació de persones mitjançant la recuperació de residus. Amb uns ingressos totals entre les dues entitats, de 7,8 milions d’euros al 2008, es converteix en l’entitat social d’inserció més gran de Catalunya.

Entre la Fundació Engrunes i l’empresa Engrunes, Recuperació i Manteniment, E.I., S.LU, l’any 2008 han tingut un total de 116 persones d’inserció que han estat beneficiàries, contractades per fer un procés d’inserció sòciolaboral i 68 persones que continuen el seu procés al 2009. El total de plantilla al 2008 va ser de 224 persones contractades de les quals el 30,36% van ser contractes d’inserció i un 4,46% personal amb diversitat funcional.

Engrunes té la voluntat de desaparèixer, com tota empresa d’inserció, en el sentit que busca l’erradicació de l’exclusió social, però, malauradament els variables socioeconòmics fan que augmentin els col·lectius en risc d’exclusió. La individualització de la societat, la precarietat laboral i el distanciament de les retribucions econòmiques entre les capes socials, fan més necessàries les empreses d’inserció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 6, 2012 by in iguals però singulars and tagged , , , .
%d bloggers like this: