Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Bibiane Tuina: “A l’Àfrica, la pobresa extrema té rostre femení”

Per Albert Sales i Irina Tasias //

Preguntar a la Bibiane per la crisi queda una mica fora de lloc. Ella i les seves compatriotes són expertes en enfrontar-se a les crisis. Ve de Burkina Faso, un país que compta amb uns 16 milions d’habitants i que pateix les conseqüències de la desertificació. El PIB per càpita és de 976$ i l’esperança de vida al néixer és de 48 anys. La mortalitat infantil és de 105 per mil. El 77% de la població no sap llegir. En el cas de les dones l’analfabetisme afecta al 87%.

La Bibian ha passat unes setmanes a l’Estat espanyol per participar en la presentació de la publicació de SETEM Mirades globals per a una altra economia. L’experiència de la seva organització, Le Gafreh, és una de les moltes experiències d’economia social i solidària que recull el llibre.

Ens pots resumir què fa Le Gafreh?

Som una organització que genera llocs de treball per dones a través del reciclatge de bosses de plàstic. A partir dels fons que s’aconsegueixen amb aquesta activitat productiva i dels diners que rebem de premis internacionals i de l’estat tirem endavant programes socials i de formació dirigits a les dones.

Per què reciclar les bosses de plàstic? I, exactament, en què consisteix el reciclatge?

Le Gafreh va néixer per donar una modesta resposta a dos greus problemes al nostre país: la pobresa extrema i la inexistència de sortides laborals per les dones, i la contaminació massiva causada per les bosses de plàstic.

Les bosses estan per tot arreu. Pengen dels arbres, embossen les canalitzacions d’aigua i les clavegueres, i són la primera causa de mortalitat entre el bestiar, que les ingereix i pateix greus problemes digestius. Al 2002, Hauoua Ibouldo, va pensar en recollir les bosses i reutilitzar-les. Amb un equip de 6 dones va començar a recollir, rentar, tallar, teixir i cosir el material resultant creant articles d’ús quotidià.

Avui, Le Gafreh compta amb 117 organitzacions integrades, hi participen més de 5.000 dones i 60 formen part de l’equip. Es reciclen més de 20.000 quilos de bosses cada any.

Per què treballeu específicament amb dones? No accepteu homes a la organització?

D’entrada, som un organització fundada per dones que pretén donar resposta a problemes patits amb molta força per les dones. A l’Àfrica, i em sembla que a la resta del món també, la pobresa té rostre femení. El treball de les dones no és valorat i la seva capacitat de decisió dins de la família i en la vida social és molt reduïda.

Moltes de les noies que treballen en els programes de Le Gafreh vivien situacions de pobresa molt extremes. Algunes s’alimentaven recollint el gra que queia dels camions de transport.

A més, l’experiència ens diu que quan es paga un salari a una dona, aquest repercuteix directament a la llar. No tenim aquesta seguretat pagant un salari a un home…

Com et vas implicar a Le Gafreh?

Jo formava part d’una associació de funcionaries que es dedicava a l’alfabetització de dones. A partir d’aquesta experiència vaig passar a ocupar-me de l’àrea Socio-econòmica de Le Gafreh i de la formació de les seves membres.

A Le Gafreh, fem un acompanyament personal que va molt més enllà de l’alfabetització. En molts casos hem de començar legalitzant la situació de les noies que no estan registrades ni tenen document d’identitat i, per tant, no poden accedir a cap ajuda pública ni a programes de salut.

D’on surten els recursos per fer aquest tipus de treball social?

L’activitat productiva de Le Gafreh alimenta un fons de solidaritat. Amb els beneficis es pot desenvolupar el pla social.

També canalitzem recursos de l’estat que no pot arribar a tot arreu.

I no creus que esteu fent feina que se li hauria d’exigir al sector públic?

En moltes zones i en molts aspectes, Le Gafreh fa d’estat…però no substitueix l’estat. Probablement, si l’estat fos allà, Le Gafre no hauria d’existir.

Com veus el futur?

En els darrers 10 anys Le Gafreh ha crescut molt. I les perspectives son bones. Volem arribar a més gent i atendre a més dones. Però les coses segueixen complicades a Burkina Faso… ara hi ha una gran crisi a Malí i ens estan arribant moltes persones refugiades… Seguirem lluitant des del dia a dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació sobre l’experiència de Le Gafreh a la publicació de SETEM Mirades globals per una altra economia (p. 34)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 13, 2012 by in teixint xarxes and tagged , , , , .
%d bloggers like this: