Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Marc Olivé: “Ho he sacrificat tot per la filosofia sostenible del projecte”

Per Irina Tasias //

Aquest barceloní, informàtic de professió i apassionat de la tecnologia i la mecànica, d’un dia per l’altre es va convertir en emprenedor. Una jornada de molt de vent, jugant amb la persiana de làmines de l’oficina es va produir un moviment que va ser el fruit d’un gran invent. Des d’aquell dia, han passat cinc anys i en Marc dedica tot el seu temps a tirar aquest projecte d’energies netes endavant mitjançant l’empresa que ha creat, Oliran Magevais. “La natura ha activat les alarmes i quan arribem al límit hauríem de tenir les màquines preparades i només treure’ls la pols (…) A Europa i Estats Units vivim en un món paral·lel. Com que ja tenim llum, que l’energia sigui neta o no, ens preocupa igual que si els pingüins de l’Antàrtida estan en perill. És una problemàtica més entre d’altres i no fem res”.

Ens pots explicar de manera entenedora què has inventat?

Hem fet dos models d’aerogeneradors, un per vendre energia a la xarxa i l’altre per autoconsum d’energia. Aquest segon model, el ToorWind és un molí que serveix per abastir un immoble una mica més gran que una casa i està pensat poder amortitzar el seu cost amb publicitat. Ara mateix n’hi ha un a Girona i hem previst posar-ne un altre a Olesa de Montserrat, en un terreny privat. És senzill de fer, es pot fer a casa i tenir el subministrament de la teva pròpia energia. Els planells i els vídeos de la seva realització es troben a Internet i hem deixat la patent oberta. Hi ha un buit legal per a posar molins a les vivendes i l’hem aprofitat perquè és puguin posar a tot arreu i tothom es pugui autoabastir.

I el molí més gran?

L’altre aerogeneador, l’MLV40, pot tenir la capacitat de subministrar energia fins a 35 vivendes. Els molins es poden apilar, a cada planta n’hi ha un. L’alçada no està limitada, tot i que, com més alçada més vent podrà agafar i més energia podrà produir. El proposem per a substituir el de tres pales. El sostre de la torre el lloguem a qualsevol empresa perquè hi pugui col·locar el que vulgui, antenes o també s’hi podrien col·locar plaques solars. També s’hi poden col·locar càmeres tèrmiques per a vigilar el bosc durant 24 hores.

Per què proposeu la substitució dels aerogeneradors convencionals?

Per a la realització del molí convencional calen tallers molt potents. L’avantatge que oferim és que aquest molí es pot construir des del propi país demandant. Disposant d’una empresa constructora i metal·lúrgica es pot fer tot. També es pot fer per etapes i anar afegint mòduls. Cada any un molí, per exemple, com si compressis un cotxe a terminis. Cada país té la seva industria i pot construir les seves pròpies torres, la nostra empresa el que fa és una autorització perquè es puguin construir. Està previst que les primeres es facin amb els nostres enginyers i un cop aprenen com fer-les enviem els planells per Internet.

Llavors, el model d’Oliran Magevais és més econòmic?

Sí, els costos dels aerogeneradors convencionals són molt més elevats i necessiten molta precisió en la seva construcció. La interconnexió o cablejat de les nostres torres pot ser aèria, anar per fora, mentre que en els aerogeneradors convencionals ha d’anar soterrat. Això ens permet abaratir molt els costos, a més d’estalviar, com ja hem comentat, la logística i el transport de materials perquè les torres es construeixen a cada país.

Com ha anat evolucionant?

No s’assembla gens al primer model que vam dissenyar. Aquests cinc anys que hem trigat a tenir els diners per a fer el primer model han servit per ajustar petites coses. Per exemple, tots els molins de tres pales es claven amb les tempestes de sorra. El nostre, té un sistema que no deixa passar la sorra i pot treballar amb tempestes de sorra. Això a nosaltres ens sembla una tonteria però per als països àrabs que tenen tempestes de sorra dia sí dia també és molt important.

En quin punt us trobeu ara?

Estem acabant l’aerogenerador gran, un cop acabat cal acabar de fer els contactes amb Qatar, Aràbia Saudita, Corea del sud, Nigèria, Colòmbia… que s’han interessat pel projecte i que estan esperant veure la primera torre per a poder invertir. Sense aquest model acabat ningú ha volgut invertir.

És fàcil vendre l’energia?

A Europa és prohibitiu perquè et pots passar un any i mig fent papers, demanant permisos i que finalment Endesa decideixi que no vol la teva energia perquè en el sector que li proposes ja està cobert. Hi ha famílies molt fortes i molt poderoses que controlen les necessitats bàsiques, entre elles, l’energia. I contra això és molt difícil lluitar.

Com t’has anat finançant?

Venent propietats, tirant de préstecs d’amics, de la família, inversors externs que han anat entrant al projecte… l’organisme que finalment ha confiat en nosaltres ha estat el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, el qual ens ha deixat els diners que ens faltaven per a la construcció de l’MLV40.

Quines són les principals traves amb les quals has topat?

Les agències d’energia es dediquen a posar traves. I a nivell polític ens han demanat en diverses ocasions “regals” a canvi de col·locar un dels nostres aparells. Els únics que ens han ajudat a obrir portes perquè aquestes tecnologies tirin endavant han estat ERC i ICV.

Has rebut amenaces…

Sí, i com que no em vull jugar el coll he decidit marxar i provar sort a altres països.

Durant el PlanE del Zapatero el 2009 vam proposar a 2000 ajuntaments que aprofitessin el pla per a demanar torres. Els diners els posava el govern i significava un benefici net cada any. No ho vam aconseguir. En aquest país la previsió a llarg termini és zero. A quin polític li interessa el que passarà més enllà dels seus mandats?

Ha estat difícil obrir-se portes fora d’Europa?

No, al contrari. Ha estat més fàcil que aquí perquè els fa falta l’energia, estan més predisposats i les normatives són més lleugeres. Nosaltres ens guiem amb mapes eòlics de tot el món que determinen si val la pena posar una torre o no. De sis cap amunt és bona, de sis cap avall no cal que la posis perquè trigaràs molts anys en amortitzar-la. Això ens permet assegurar-nos el tret i que la zona sigui rendible. El mapa és el que ens mana.

Què t’ha fet seguir durant aquests cinc anys i no tirar la tovallola?

Ho he sacrificat tot per la filosofia sostenible del projecte. Crec sincerament que, o la nostra generació fa alguna cosa, o el món no aguantarà i no hi haurà volta enrere. Hem d’abandonar el petroli. Si finalment tot queda en res i el projecte no arrenca em quedaré tranquil perquè sé del cert que he fet tot el que tenia a l’abast. També m’ha donat molta força el fet que enginyers molt bons m’encoratgessin a continuar endavant perquè creien en el que fèiem.

Creus que hi ha una consciencia social al respecte?

Quan parlem en termes ecològics els inversors sempre pregunten: quan trigarem a amortitzar-ho? I en canvi, si algú es compra una nevera o una televisió ningú no ho pregunta. Jo no em vull fer milionari amb això, la idea és reinvertir en aquest tipus d’energia. Si no fem arribar aquestes energies netes a baix cost a l’Índia, Àfrica i Xina no ens en sortirem. Hem d’aprendre a pensar en conjunt. El que es contamina aquí repercuteix allà i a l’inversa. La natura ha activat les alarmes i quan arribem al límit hauríem de tenir les màquines preparades i només treure’ls la pols.

Més informació:

MLV40:http://www.youtube.com/user/Marcolive2
ToorWind :http://www.youtube.com/user/ToorWind

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

One comment on “Marc Olivé: “Ho he sacrificat tot per la filosofia sostenible del projecte”

  1. Jordi
    Setembre 4, 2012

    Tan de bo els governs de tot el món entrin en raó i se n’adonin que cal apostar per un altre manera de viure. Entre tots hem de fer política al respecte. Sort amb el projecte, aquí o a fora!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 19, 2012 by in iguals però singulars and tagged , , .
%d bloggers like this: