Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Eva Bonet: “Cal retallar les distàncies entre el feminisme universitari i el carrer”

Per Albert Sales //

L’Eva és la dinamitzadora del taller de feminisme que fan un cop per setmana les dones que participen en el Projecte amARTE. És pedagoga de formació i fa el taller com a voluntària mentre acaba estudis de postgrau.

amARTE, “Asociación de Mujeres ARTEsanas”, és un projecte social d’autoocupació i inserció laboral per a dones amb dificultats socials dels barris de Verdum i Roquetes.

Què fan les dones que participen a amARTE?

L’associació està dins la xarxa d’iniciatives de la Fundació Pare Manel i ofereix una oportunitat d’inserció laboral a dones amb dificultats socials diverses. Les participants aprenen les tècniques necessàries per fer els productes artesanals que comercialitzen i, a més, fan tallers de formació, de recerca de feina…

Com et vas involucrar en aquest projecte?

Quan vaig acabar la carrera vaig sentir la necessitat de sentir-me activa i de posar al servei de la societat els coneixements que havia obtingut dels meus estudis. Tal i com està el panorama laboral, de seguida vaig constatar que no seria possible trobar una feina que em permetés créixer professionalment i fos compatible amb el màster que volia cursar.

Per qüestions ideològiques i per consciència feminista, vaig iniciar una recerca de projectes d’inserció social i laboral que treballessin amb dones i després de conéixer diverses opcions, vaig considerar que els projectes de la Fundació del Pare Manel eren un espai on m’hi podia trobar còmode tant a nivell personal com ideològicament i vaig començar a treballar voluntàriament en el Taller de Dones.

I quin tipus de problemes socials pateixen aquestes dones?

Viuen situacions d’exclusió i de precarietat molt diverses. Algunes viuen en llars on ningú té un treball assalariat i amb on el problema principal és la pobresa econòmica, altres pateixen violència física per part de la seva parella i no tenen cap opció d’independència econòmica… una d’elles es va quedar sense accés a l’habitatge i estaria vivint al carrer amb el seu fill si no hagués ocupat un pis buit.

I amb aquests problemes i unes necessitats materials tan importants, per què un taller de feminisme?

La formació en feminisme que fem en el Taller de Dones és una un aspecte més dels que es treballen en el programa d’inserció socio-laboral. Ja hi ha una part important de l’itinerari formatiu dirigit a l’activitat laboral, la recerca de feina…  Però amb la resta de companyes d’amARTE vam considerar que calia acompanyar les dones més enllà del que és estrictament instrumental. Vam apostar per introduïr la formació i el debat en feminisme per empoderar-les tant a nivell personal com a nivell polític. El taller de feminisme és una eina de lluita contra les diferents formes d’exclusió que pateixen.

Quan parlem de feminisme ho fem des de la seva pròpia experiència i abordant temes quotidians. Una de les activitats centrals d’aquest curs va ser elaborar un decàleg dels drets de les dones a partir de les propostes que elles mateixes discutien i consensuaven. Els deu drets que van sortir del taller no venen dels llibres, sinó de les seves experiències vitals i malgrat que han passat per situacions d’exclusió molt dures, les seves preocupacions son comunes a les de la majoria de les dones amb independència de la classe social o del benestar econòmic que puguin gaudir.

LES DONES TENIM DRET A…
  • – Una vida sexual i afectiva plena i lliure
  • -Tenir informació i accés a anticonceptius segurs i gratuïts.
  • – Decidir amb qui i quan tenir fills.
  • – Gaudir d’una responsabilitat compartida amb el pare de la criança dels fills.
  • -Tenir el nostre propi cos, ser naturals malgrat l’edat.
  • – Anar vestides com vulguem i no per aquest motiu ser tractades com a objectes.
  • – Tenir condicions d’igualtat real a la feina i tenir un sou just i igual al dels homes.
  • – Tenir baixa per maternitat i recuperar la nostra feina en les mateixes condicions.
  • – Una justícia que ens protegeixi sobretot en situacions delicades.
  • – Tenir una justícia que no ens discrimini per ser dones i per la nostra classe social.

Decàleg elaborat per les participants al Taller de Dones.

Quins temes heu tractat la resta del curs?

En totes les sessions intentem reflexionar sobre temes que ens preocupen i prendre consciència de com ens afecten pel fet de ser dones. Hem parlat de les nostres relacions, la manera en com establim llaços emocionals; del món laboral i de les discriminacions que hi patim; de la imatge i dels estàndards de bellesa; de la diversitat cultural; de com afecten la crisi i les retallades a les dones…

Ja que ho esmentes… com veuen la crisi?

Totes coincidíem en que la possibilitat de trobar una feina s’ha complicat molt. La seva situació econòmica ha empitjorat per les diferents retallades de prestacions i ajudes i el fet d’haver de tenir cura dels fills complica la cerca de feina o d’oportunitats de formació.

També vam estar identificant impactes en dones que viuen altres situacions al seu entorn. Les retallades al a llei de dependència perjudiquen especialment a les dones grans que viuen soles i a les persones cuidadores de familiars dependents, que gairebé sempre són dones, les modificacions en la llei d’igualtat i la reforma laboral tampoc no faciliten que les dones puguin compaginar el treball i la maternitat.

Parles en primera persona, dona la impressió que tu també aprens molt d’aquests tallers…

I tant! Pots estar en una assemblea parlant de feminisme o pots estar posant en pràctica el feminisme. El que he après dels llibres i les discussions a la universitat em dona claus per comprendre la realitat però m’omple molt i aprenc molt tenint contacte directe amb diferents realitats. Totes les dones patim la violència de gènere d’una o altra manera, però que una persona amb la que has establert una relació d’amistat et digui que el seu company la va apallissar ahir per la nit, o que amb el seu marit a la presó viu més tranquila, no és una situació habitual per a mi.

M’ha servit per aprendre a interactuar amb gent diversa, a adaptar el llenguatge, a buscar registres comuns per a que totes ens entenguem… per parlar dels homes que exerceixen la  violència de gènere, per exemple, s’utilitza l’expressió “homes que donen mala vida”.

També he trencat molts tòpics. Tant de temps sentint que les classes populars són més racistes perquè competeixen amb els nouvinguts pels recursos socials i aquí he pogut constatar la normalitat amb la que es generen xarxes de suport entre dones de diferents orígens. Per a una de les noies, el problema més greu que li suposa quedar-se amb les criatures de la veïna mentre ella va a comprar és que no els pot fer entrepans de mortadel·la per berenar perquè són musulmans.

A banda dels aprenentatges estan les satisfaccions personals. La preparació de la manifestació del vuit de març i poder anar-hi amb una de les noies del taller va ser un moment molt bonic. Que una persona que no havia sentit a parlar mai de relacions de gènere, de discriminacions o de desigualtat, després de quatre mesos de taller participi a la mani amb la il·lusió que ho va fer és portar el feminisme a la pràctica.

amARTE és un projecte impulsat per la Fundació Pare Manel.

Podeu visitar el bloc de l’Eva, Notes d’una pedagoga, i el bloc del Taller de Dones.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 24, 2012 by in iguals però singulars and tagged , , , , , , , , , .
%d bloggers like this: