Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Shabana Choudhry: “Cal denunciar la violència domèstica de la nostra comunitat i les dones han de reconèixer la seva llibertat”

Per Irina Tasias i Albert Sales//

Saha és una associació de dones del Pakistan, Índia, Nepal i Bangladesh. Va néixer l’any 2005 amb la voluntat de facilitar la integració sociocultural de les dones immigrants i de les seves famílies i per afavorir la convivència intercultural. L’entitat és punt d’informació, acompanyament en tràmits diversos, assessorament legal, xerrades informatives, classes d’alfabetització reforç escolar per a nens i nenes, activitats culturals…

La Shabana Choudhry n’és la seva presidenta i té cura de la seva comunitat al barri del Besòs. La seva vida ha estat molt dura però ha après a canalitzar el seu patiment per ajudar a altres dones que es troben en situacions semblants a les que ella ha passat. Els seus pares la van casar amb tant sols disset anys i va patir els maltractaments del seu marit. Ara, contenta de ser a Barcelona, dóna suport a dones perquè tinguin les eines suficients per a ser independents.

“Em feia por dir que el meu home em maltractava perquè ho havia de fer a través del mediador del barri i tenia por que ell ho expliqués al meu marit. Poc a poc, però, gràcies a tota la gent d’aquí que m’ha ajudat ara és el meu exmarit qui em té por i em sento molt forta, sense voler-ho la força ha sortit de dins meu”.

La teva vida aquí és molt diferent de la que tenies al Pakistan?

Jo vivia en un poble rural del Punjab i em van casar quan tenia uns disset anys. Aquí he tingut una nova vida. Ho he passat molt malament però he après molt. Quan vaig arribar estava molt malalta; al Pakistan em deien que em moriria aviat però els metges d’aquí em van dir que només era tensió. El meu exmarit em maltractava i quasi no em deixava sortir. Finalment, em vaig decidir a explicar-ho. Vaig estar un any vivint en una casa d’acollida a Lleida, vaig aprendre l’idioma i vaig estar en tractament psicològic. Després d’un any vaig decidir tornar perquè m’agradava el barri i ara estic bé.

Hi ha moltes dones al barri que continuen sotmeses?

Per les dones i els nens hi ha moltes dificultats. Els homes poden participar de tot però les dones no. I a la majoria no els està permès divorciar-se dels marits encara que sigui per maltractaments. Quan nosaltres les ajudem normalment rebem totes les crítiques d’homes, però també de dones perquè n’hi ha moltes que encara tenen una mentalitat molt tancada. Tot i això, si no se les ajuda poden passar coses molt greus. Quan ens assabentem mirem de coordinar-nos amb serveis socials o fem la denuncia directament amb els Mossos d’Esquadra. Cal denunciar la violència domèstica de la nostra comunitat i les dones han de reconèixer la seva llibertat. Han de poder viure pel seu compte, casar-se amb qui vulguin, estudiar, tenir amigues, treballar, sortir a passejar… la dona dedica tota la seva vida a l’home. Ja sigui el pare, el germà o el marit. Jo vaig tenir una vida així, i en aquest barri moltes dones viuen encara sotmeses.

Com va sorgir l’oportunitat de donar veu a les dones del teu col·lectiu?

Estava aprenent castellà a l’escola d’adults i vam fer una festa de set dies sobre Pakistan. Vaig entrar en contacte amb el mediador, l’assistent social i el Centre Cívic del barri. A partir d’aquí vam començar a prendre consciència que dins el nostre grup hi havia dones que els seus pares o marits no les deixaven sortir de casa. Encara que, quan em van proposar fer l’associació i representar els membres de la meva comunitat no sabia ben bé què em volien dir. Al meu poble només s’associaven els homes… Per tant, no entenia què volien que fes jo!

Què heu aconseguit durant tots aquests anys?

Vam aconseguir que el Cap de Salut tingués un mediador per a fer-nos entendre amb els metges. I més endavant, vam aconseguir que posessin una dona perquè hi havia alguns temes que les dones els feia vergonya explicar davant el mediador home.

Quines activitats dueu a terme?

Xerrades informatives sobre educació, xerrades amb els Mossos d’Esquadra, amb advocats, conferències sobre salut… i les traduïm al nostre idioma. Oferir aquesta informació és molt important perquè les dones que vénen després expliquen el que han après a altres companyes, a la porta de l’escola o fent cua al metge. També celebrem les festes culturals de Catalunya, la Festa Major del barri, la Mercè… i les festes nacionals dels nostres països.

Això és un no parar de celebrar!

Sí! (Riu) També vam començar a celebrar les festes religioses perquè d’aquesta manera, els homes han sigut més permissius amb les dones en deixar-les agrupar. Resem però després fem reunions lliures per a saber si les dones tenen algun problema i si les podem ajudar.

Quantes dones sou a l’associació?

El grup més actiu el formen unes quaranta dones i fan coses quasi cada dia. La resta de sòcies del barri vénen puntualment i són unes dues-centes cinquanta. De fora ve gent de Trinitat Vella, de Sant Roc, de Sant Adrià… i fins i tot s’han posat en contacte amb nosaltres una dona de Bilbao i de València perquè pateixen maltractaments.

Quina relació teniu amb el barri?

Molt bona. En aquest barri estem com en una família, ens coneixem tots i tothom ens atura pel carrer per a preguntar-nos coses.

Quina importància té per a tu el teixit associatiu i la implicació cívica de les persones nouvingudes?

Les entitats són molt importants perquè quan una arriba sola o amb la família es troba amb moltes dificultats. Les persones que acaben d’arribar no coneixen l’idioma, ni la manera de funcionar de la societat. Les entitats ajuden a respondre totes aquestes preguntes: on matricular els fills, on fer l’empadronament, on és el CAP de salut… Quan arribes ningú et dona aquesta informació i, encara menys, en el teu propi idioma. Nosaltres, per exemple, som una associació de dones però també ajudem els homes, són els nostres paisans!

Com és la relació amb altres comunitats?

Saha va decidir fer un taller que fos un punt de trobada de dones de diferents comunitats i en van sortir moltes coses bones!

Per exemple?

Vam saber que els senegalesos s’organitzen per ajudar la gent del seu país que arriba al barri. Entre tots, li ofereixen allotjament i després posen una mica de diners per a comprar objectes perquè els pugui vendre i es pugui guanyar la vida. Quan aquesta persona ha guanyat suficients diners els torna a la comunitat i es busca un allotjament. I entre les dones es coordinen perquè un dia a la setmana una es quedi de mainadera dels nens i nenes de totes. D’aquesta manera, la mare es pot dedicar a fer encàrrecs fora de casa o el que necessiti. Això els funciona molt bé.

Després de seguir amb atenció tot el que m’has explicat… em sorprèn la teva manera de pensar tan oberta!

Tot ho he après aquí. Jo era una dona molt tancada. Sóc religiosa però crec que cada dona ha de poder decidir què vol, com ara, com anar vestida. Per a la meva filla vull el mateix. Jo li ensenyaré el que pugui però ella ha de ser lliure. Hem d’ensenyar però no obligar. Ella ja em demana d’anar a la platja i a la piscina… i jo no li ho puc prohibir pas!

Però tu has estat educada amb valors molt diferents i molt estrictes!

Quan les dones que havien emigrat a Anglaterra o Estats Units tornaven al Pakistan no entenia com podien dir, per exemple, que elles escollien el seu marit. No m’ho podia creure! Jo havia estat educada per obeir. I ara crec que el que s’ha de fer és respectar la vida dels altres. Encara que no t’ho creguis, quan vaig arribar i vaig veure les dones vestides amb pantalons curts em va impactar molt. Les veia tan lliures! A mi el meu marit em portava a les classes del centre cívic i em venia a recollir, sempre anàvem com un gos i el seu amo. Això ha passat a la història.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 31, 2012 by in teixint xarxes and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: