Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Jéssica Sánchez: “Si les administracions volen solucionar el problema de les persones sense sostre han de començar per assenyalar i culpar el sistema que el genera”

Per Irina Tasias i Albert Sales //

La Jessica fa un any i mig que és voluntària d’Arrels, té 32 anys i al setembre començarà el tercer curs de Treball Social. Abans treballava en el sector del turisme i va viatjar molt, sobretot per Amèrica Llatina, on va començar a fer-se preguntes sobre les causes de la pobresa. Quan l’any 2010 es va quedar sense feina va veure clar que volia estudiar Treball Social i treballar al tercer sector.

Com va ser el primer contacte amb Arrels?

Quan vaig començar la universitat vaig fer un treball sobre les persones sense sostre que, fins aquell moment, era una realitat desconeguda per mi. Em vaig interessar molt pel tema i una companya em va parlar de la Fundació Arrels. Em vaig posar en contacte amb ells, vaig fer una entrevista, i ja porto un any i mig col·laborant al Centre Obert.

Tinc entès que vas fer un estudi sobre els recursos que ofereixen els serveis d’allotjament (albergs, residències, pisos…) per a les parelles sense sostre…

Sí, vaig fer entrevistes exploratòries però no vaig aprofundir en el treball de camp. A la universitat ens demanaven fer un disseny de projecte i el meu volia investigar sobre el fet de si existeixen recursos o no per a les parelles sense sostre. La principal conclusió del treball va ser que des de les entitats que treballen amb el col·lectiu sense sostre no es tenen en compte les necessitats específiques de les parelles sense sostre. Només s’estudien casos de manera individual o familiar quan hi ha fills. Els dispositius específics per a parelles són pràcticament inexistents. Per aquest motiu, considero que es vulnera el dret d’intimitat perquè les parelles no tenen quasi cap opció de dormir juntes en intimitat.

Què has après de les persones ateses per Arrels?

Encara que pugui semblar obvi, el primer que vaig aprendre treballant amb els usuaris i usuàries dels serveis d’Arrels és que són persones com tu o com jo que, per circumstàncies de la vida, han anat a parar al carrer. Crec que parlem d’una situació que està molt estigmatitzada i és necessari transmetre que sovint les seves vides de vegades no són tant diferents a les nostres. La segona cosa que vaig aprendre és que tots i totes tenim coses per ensenyar i coses per aprendre. Per això la relació amb les persones ateses pot ser molt enriquidora. Donar pot ser molt més gratificant que rebre.

A Arrels, hi ha moltes persones que tenen cura de l’entitat de manera altruista… Quina importància té per a tu el voluntariat?

El voluntariat a la Fundació Arrels és bàsic. Som més de 220 voluntaris i voluntàries en tota l’entitat, i unes 50 persones assalariades. Concretament, en el centre obert gairebé tota la feina relacionada amb l’atenció a les persones usuàries la fa el voluntariat (es fan feines diverses com classes d’alfabetització, teatre social, serveis higiènics, jocs, guarda-roba, farmaciola, etc…). Sense aquesta feina altruista no seria possible portar a terme tots els serveis que ofereix l’entitat.

Com creus que ajuda la relació amb les persones voluntàries a la gent que participa al centre obert?

Crec que els voluntaris tenen un paper molt important en la creació de vincles socials i afectius. Recordem que un dels motiu pels quals les persones arriben a la situació de sense llar és la pèrdua de tots els seus vincles. Generant un clima de confiança escoltant-nos mútuament establim relacions d’amistat i de suport a les usuàries i usuaris. És aquest acompanyament el que permet moltes vegades que les persones puguin transformar les seves vides.

Com és la relació entre les persones ateses?

La relació entre les persones ateses en general és molt bona. Aquest estiu he tingut l’oportunitat de participar en algunes excursions i he pogut comprovar com entre ells es cuiden molt i es donen molt suport. Evidentment també hi ha petits conflictes, però, en general, la relació entre ells és molt cordial.

Hi ha algun cas que t’hagi impactat especialment?

La veritat és que sí. Quan vaig fer la formació de voluntària l’any passat, vaig estar uns dies a la Llar Pere Barnés. Allà vaig conèixer un noi que és sord, cec i mut. Mai a la vida havia tractat amb una persona amb aquestes característiques, i em va impactar bastant. Un dia vam sortir a passejar tots dos sols, i ell intentava dir alguna cosa a través del tacte. Em tocava les mans però jo no era capaç d’entendre res. En aquell moment em vaig sentir una mica impotent. Entenia que aquesta era l’única forma possible de comunicació però no sabia què volia dir-me! Quan vam tornar a la Llar, un educador em va dir que el que m’estava demanant el noi, era que l’acompanyés a comprar una bossa de pipes. Així que, el problema es va solucionar. Vam anar a comprar les pipes i vam seure en un banc a menjar-les.

Com mira la societat a les persones sense sostre?

Crec que hi ha un gran desconeixement, sobretot de les causes per les quals una persona pot arribar a aquesta situació. Crec que s’hauria de sensibilitzar la població perquè s’entengués que moltes de nosaltres podríem acabar també al carrer. S’ha d’entendre que el carrer no és el lloc on van a parar els alcohòlics, els drogoaddictes o els mandrosos. L’any passat van haver-hi quasi 48.000 desnonaments a Catalunya. Per tant, podríem dir que totes les persones assalariades amb hipoteca, algun dia, es poden veure vivint al carrer.

I les administracions?

Les ajudes que ofereixen són molt assistencialistes i molt rígides. Per aquest motiu moltes persones en situació de sense llar no volen saber res de les administracions públiques, atès que moltes d’elles han tingut males experiències. Personalment, crec que si les administracions volen solucionar el problema dels sense sostre han de començar per assenyalar i culpar el sistema que el genera. No és lògic que, només a la ciutat de Barcelona, hi hagi més de vuitanta mil pisos buits i unes dues mil cinc-centes persones al carrer. No és just, i crec que tots i totes hauríem de lluitar per canviar coses com aquesta.

Consideres que tothom té el mateix risc de quedar-se al carrer?

S’ha de tenir en compte que quedar-se al carrer no només és conseqüència de quedar-se sense feina o de perdre el pis. Quan una persona acaba al carrer és perquè en un moment donat, ho perd tot. La feina, la família, la casa, els amics… quan ja no té vincles amb el passat és quan es troba abocat al carrer. Crec que no es pot dir que tothom tingui el mateix risc de quedar-se al carrer. Hi ha una minoria de la societat, les classes privilegiades, que difícilment es veuran en aquesta situació. Però sí crec que la majoria de nosaltres, com a classe treballadora, tenim un cert risc d’acabar al carrer.

Més informació sobre la Fundació Arrels

Més informació sobre les persones sense llar a la ciutat de Barcelona: Diagnosi 2011. La situació de les persones sense llar a Barcelona a 8 de novembre de 2011.

Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona

Catàleg de recursos per a les Persones Sense Llar a Barcelona

Anuncis

2 comments on “Jéssica Sánchez: “Si les administracions volen solucionar el problema de les persones sense sostre han de començar per assenyalar i culpar el sistema que el genera”

  1. cristina
    Agost 23, 2012

    Hem de donar las gràcies a persones com ella! que aconsegueixen que aquesta societat sigui una mica millor dia a dia!!

  2. NooR
    Agost 28, 2012

    Gràcies al Treball Social i a les polítiques socials de la ciutat es poden arribar a fer front a situacions com aquesta, però no es suficient.
    Cal més suport de les entitats i del govern!
    Un petonet Jess

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Agost 22, 2012 by in teixint xarxes and tagged , , .
%d bloggers like this: