Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Meritxell: “Els resultats educatius no depenen de l’origen de l’alumnat sinó de la situació en que es troben les seves famílies”

Per Albert Sales i Irina Tasias //

La Meritxell fa 11 anys que treballa de mestra. Els 5 darrers a l’escola pública. Recorda haver volgut dedicar-se a l’educació des de sempre i molt abans de ser mestra de primària ja feia de monitora de lleure. No forma part de cap sindicat però està implicada en la lluita contra les retallades i en la rehivindicació d’una escola pública, de qualitat i integradora.

Cada barri i cada escola és un món. Quins són els principals trets de la teva escola?

És una escola pública d’un barri modest de l’Hospitalet que en els darrers anys s’ha anat transformant a mesura que el barri rebia les diferents onades migratòries.

Donades les circumstàncies, hem de ser una escola integradora perquè treballem amb nens i nenes de procedències i de cultures molt diferents. És com una gran aula d’acollida…

Com afecta l’alta proporció d’alumnat d’origen estranger al funcionament de l’aula?

A la nostra escola no afecta. No és quelcom que sorgeix sinó que és la constant i la realitat quotidiana. El que més pot modificar el funcionament normal de les classes són les altes i les baixes que es donen durant el curs. Hi ha nens i nenes que s’incorporen a mig curs perquè les seves famílies acaben d’arribar al país, hi ha molta mobilitat laboral entre els pares i les mares i, per tant, molts trasllats…

Pel que fa al rendiment acadèmic dels infants, l’origen no fa que sigui especialment diferent del d’altres escoles. Segons la meva experiència, el que més afecta als infants són les situacions de vulnerabilitat social que es viuen a les llars. Els pares i les mares que han de treballar moltes hores fora de casa no poden oferir recolzament a les criatures i els que estan desocupats passen moments de grans dificultats econòmiques i tampoc no poden oferir el millor ambient als nens i a les nenes.

L’origen sí que marca algunes tendències: les nenes marroquines de la meva classe són les que millor parlen en català. Ens trobem que les criatures procedents de països on no es parla castellà aprenen molt més ràpid el català perquè és la llengua de l’escola, mentre que aquelles que amb el castellà ja es senten còmodes a la família i al barri i, a més, saben que a l’escola ja els entenem, els costa més.

Llavors, l’origen no és tan important com la situació social de la família?

En la majoria dels casos no ho és. Les desigualtats socials sí que determinen clarament les oportunitats dels nens i les nenes. Per exemple: quan nosaltres detectem que una criatura té dificultats en la parla i que això li dificulta l’aprenentatge de la lecto- escriptura podem recomanar a la família que cerqui el suport d’un o una logopeda i coordinar-nos amb la professional en qüestió. Però la família que no té temps per mobilitzar recursos ni diners per pagar una atenció privada, només pot accedir al sistema sanitari públic que no arriba a cobrir les necessitats d’aquests infants. Com a molt podrà fer unes sessions de pràxies però no li podran fer un procés de reeducació adequat.

Tot és més feixuc. Els infants parteixen d’una situació de desigualtat i problemes que podrien ser menors es converteixen en barreres insalvables. Nosaltres fem els possibles per aconseguir recursos. Demanem als professionals dels sistema sanitari i als serveis socials la màxima rapidesa amb els casos que ens semblen més urgents però veiem que també estan saturats.

Per descomptat, totes les famílies de l’escola no estan en aquestes situacions, ni tots els infants amb problemes d’aprenentatge provenen de famílies en situació de pobresa. Però quan els desavantatges se sumen…

Però molts d’aquests serveis d’orientació psicopedagògica no haurien d’estar a la mateixa escola?

En tenim, però són totalment insuficients. Per a que es concedeixin hores d’atenció el cas hauria de ser molt greu. Ens assistiran per un nen amb sordesa o per un infant que pateixi autisme, però hi ha molts nens i nenes que amb certes atencions podrien seguir un procés d’aprenentatge totalment normal però que no arribaran a rebre-les.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (els EAP) van saturats. Són molt pocs recursos per a moltes escoles. Això fa que es busqui suport al sistema sanitari o a serveis socials o allà on faci falta.

Hi ha alguna consideració especial de l’administració per escoles com la vostra?

És una broma?

Enguany, tot i les retallades, ens han conservat el que seria la “sisena hora”, de manera que seguim tenint les criatures una hora més a l’escola. No estic del tot segura de que això sigui un punt positiu… Tenim menys mestres i per tant no podem fer desdoblaments ni els mateixos reforços.

Hem d’anar a regatejar hores de vetllador o vetlladora si tenim una criatura amb necessitats especials com autisme…

Llavors les estadístiques sobre rendiment escolar…

… són el resultat d’un cúmul de circumstàncies.

En la majoria dels casos no es reflecteix ni la tasca docent ni el potencial de les criatures.

Tinc companyes que han treballat en escoles amb concert de la Generalitat que han presenciat com es convidava infants a marxar perquè “no tenien el nivell”.

No es pot passar a tothom pel mateix sedàs. Quan reps els resultats de competències bàsiques pots comparar les escoles per blocs. Les que tenen un mateix context socio-econòmic es poden comparar entre elles… però malgrat tot, les proves són exactament les mateixes.

Habitualment, si trobes una escola pública que té uns bons recursos és perquè s’hi ha concentrat una població que fa que un grup gran de famílies hi puguin dedicar hores, que puguin pagar una quota… A la nostra escola cada família paga 60 euros anuals per a materials i sortides.

Juguem a la mateixa lliga però no tenim els mateixos camps d’entrenament ni el mateix material.

Quin és el paper de les famílies a la vostra escola?

Veiem que com més obrim l’escola a les famílies, més la valoren, perquè la coneixen més. Portem uns anys fent mans i mànigues per implicar-les convidant-les a participar, potenciant l’AMPA… Però moltes ho tenen difícil per participar. No tenen temps. No poden.

Malgrat tot, s’ha posat en marxa l’AMPA. Amb el suport de persones del professorat i d’una persona de l’ajuntament, s’ha aconseguit que algunes mares s’organitzessin per la venda i distribució de llibres… algunes extraescolars…

En una escola com la teva, hi ha molts incentius per demanar un altre destí, no?

N’hi ha hagut. L’escola no només pateix anades i vingudes d’alumnat sinó també inestabilitat en el professorat. Però no és una escola conflictiva. Ni de bon tros! Tothom s’imagina que una escola amb un alt percentatge d’alumnat nouvingut, en un barri humil, ha de ser conflictiva.

Però sí és cert que costa molt tirar endavant un projecte d’escola amb un claustre tan canviant.

Afortunadament, en els últims anys  la plantilla s’ha estabilitzat força i s’hi treballa molt bé i a gust. Treballar en una escola com la nostra no és ni més fàcil ni més difícil que fer-ho en una altra. Però hi ha gent a qui no li resulta còmode. A mi, molta comoditat m’incomoda i, la veritat, és que gaudeixo molt de la meva feina. És un repte però també és molt enriquidor.

Quines són les perspectives amb les retallades?

Partim de la base que en el nostre sistema educatiu s’ha anat deixant l’escola pública a l’estacada, sobretot amb l’arribada d’alumnat nouvingut. De vegades tinc la sensació que utilitzen aquestes criatures per intentar dinamitar el prestigi de l’escola pública amb impunitat. La resposta de la societat no hauria de consistir en un èxode de les classes mitges cap a l’escola concertada sinó quedar-s’hi i exigir més recursos.

Enfront de les retallades hem de portar a terme una doble lluita: la lluita laboral i la lluita per la dignitat de l’escola pública. En escoles com la meva ja tenim uns recursos prou escassos com per a que, a sobre, se’ns retallin.

Pots posar algun exemple concret de com us afecten les retallades?

L’escola va entrar un pla d’avaluació de centre per millorar la qualitat. El Departament dotava econòmicament el centre per poder tirar endavant el projecte. Nosaltres l’hem començat però l’any passat no van arribar tots els diners promesos i aquest any no sabem si arribaran.

A tall d’exemple, aquest curs se’ns va fondre una bombeta d’un canó de projecció i ens ho vam haver de pensar molt abans de gastar-nos el que val una d’aquestes bombetes. Han dotat les escoles de pissarres digitals, canons de projecció… per omplir-se la boca i, després, no podem fer front al manteniment.

Al final l’educació és una activitat on el més important són les hores de treball, no?

És molt més important poder fer petits grups, desdoblaments, reforços… com arribes als infants és des de les persones i no des de les pissarres digitals.

Com us heu organitzat per fer front a les retallades?

Hem revitalitzat les assemblees de zona, que són organs que ja existien però que en temps de “calma” no s’utilitzaven gaire. Hi ha una assemblea interzones on es prenen les decisions i els acords.

En el marc d’aquesta lluita, us molesta que us tractin com a “funcionaris que intenten mantenir els seus privilegis”?

A mi sí. Perquè no m’identifico amb la imatge que té la gent al cap quan fa aquests comentaris. Jo no tanco la guixeta a les cinc i m’oblido de la feina, ni em puc permetre d’anar a fer un cafè si estic mig adormida davant d’un ordinador. Hi ha dies que arriba el migdia i no he parat ni per anar a fer pipí. Ara sense conyes, la meva feina va més enllà de les hores per les que estic contractada i hi ha nits que me les passo donant voltes a com ajudar a aquella criatura, aquella família…

A més, abans que es toquessin les nostres condicions laborals, els i les mestres ja ens havíem començat a moure però no s’escoltava el que dèiem. La gent sentia el que volia sentir. Deien: “no sé per què us queixeu si teniu feina de per vida i un bon sou”. No vaig fer les oposicions per tenir feina de per vida. Vaig fer-les perquè crec en l’escola pública, i ens mobilitzàvem i ho seguim fent perquè l’estan dinamitant.

Enllaç a la Coordinadora d’Interzones Docents

Bloc personal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Setembre 11, 2012 by in iguals però singulars.
%d bloggers like this: