Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Xavi Fita: “Amb la reducció de danys busquem que el consum de drogues sigui el menys perillós possible”

Per Irina Tasias i Albert Sales //

En Xavi Fita és psicòleg i fa vuit anys que treballa a Àmbit Prevenció, una entitat que va néixer amb la missió de millorar la qualitat de vida i fomentar l’autonomia de les persones en risc d’exclusió, tot respectant les seves opcions i estils de vida, defensar-ne la dignitat i facilitar-ne la integració social. Un dels projectes de l’entitat és el de treballar amb persones toxicòmanes majors d’edat dins el barri del Raval. El projecte s’inicià l’any 1993 i es va ampliar després del tancament de Can Tunis l’any 2004. El treball de proximitat amb la persona usuària, tant des dels espais d’acollida, com dels educadors i educadores de carrer i la filosofia de la reducció del dany, han marcat el seu treball en el camp de les drogodependències. En Xavi explica els seus vuit anys d’experiència amb població amb risc d’exclusió, les possibilitats de canvi i la necessitat de treballar a peu de barri amb un col·lectiu que forma part de diverses zones de la ciutat.

Des que treballes a Àmbit, com ha canviat el panorama de les drogodependències a la ciutat de Barcelona?

Nosaltres treballem principalment amb consumidors i consumidores de cocaïna i heroïna per via parenteral o inhalada. Un canvi important és la cronicitat d’algunes malalties com el VIH que ha permès allargar la vida de molts dels nostres usuaris. Una de les problemàtiques que hauria de plantejar-se l’Estat és què fer amb tot aquest gruix de població que té per davant dècades de vida i que estan completament al marge de la societat.

Quin és el vostre radi d’actuació?

Nosaltres treballem principalment dins el barri del Raval on hi tenim l’espai d’acollida. Aquest espai funciona com un centre obert i és un lloc on els usuaris poden esmorzar o berenar, fer consultes relacionades amb temes sanitaris (tenim una doctora un dia a la setmana i una infermera), socials (tenim un treballador social) laborals (tenim una insertora un dia a la setmana) o judicials (també hi ha un advocat voluntari un dia a la setmana també).

El radi d’actuació de l’equip de carrer és tota la ciutat de Barcelona, tot i que la seva feina actualment es concentra a Ciutat Vella i el barri de la Trinitat. Cada mes, però, l’equip de carrer realitza activitat de prospecció a altres indrets de la ciutat per descobrir si hi ha consum. El barri de La Mina és un dels indrets amb força consum actualment, degut entre d’altres coses, a la forta pressió policial que hi ha a Ciutat Vella. No obstant, estrictament no és competència nostra ja que pertany a Sant Adrià del Besòs. També treballem, fora de Barcelona, al Baix Llobregat, concretament al Barri de Sant Cosme al Prat del Llobregat i al barri de La Masia de Can Espinós a Gavà. Aquests projectes fora de Barcelona, però, perillen degut a les retallades i des de l’entitat es mantenen per un motiu ètic, de no deixar sense atenció als usuaris de la zona.

Quin tipus d’intervencions realitzeu?

Àmbit té diversos programes: treballadores sexuals, toxicòmans i adolescents. Jo treballo amb el col·lectiu de persones drogodependents. D’una banda treballem aspectes relacionats amb un consum que generi el mínim de risc per a la pròpia persona: el Programa d’Intercanvi de Xeringues i tallers per a prevenir la sobredosis. D’altra banda des de l’àmbit social es busquen solucions a les demandes que des dels usuaris puguin sorgir: buscar albergs o menjadors socials, facilitar la incorporació a programes de desintoxicació, tramitar documents oficials com el TSI, DNI-NIE, passaport… També els ajudem a tramitar Pensions No Contributives o la Renta Mínima d’Inserció.

Amb usuaris i les usuàries amb un consum més esporàdic i amb una situació relativament més normalitzada es realitzen tallers enfocats a la seva reinserció, tant personal com professional. Tot i que actualment la reinserció del nostre perfil d’usuari dins el mercat laboral és molt petita.

Com funcionen aquests plans de reinserció?

El dimarts tenim una reinsertora laboral dins el nostre local que ajuda als usuaris que ho desitgin a fer els seu currículum i a cercar feina. A part, dins de la Fundació, hi ha un espai a Plaça Espanya on és realitzen una sèrie de tallers i activitats (anglès, informàtica, recerca activa de feina, català, plans d’ocupació…) destinats a adquirir tota una sèrie d’hàbits (puntualitat, perseverança, habilitats socials…) per tal de poder reinsertar-los dins el món laboral.

Parla’m del concepte de reducció de danys. Per què és important?

Per dos motius. El primer és perquè elimina tota connotació moral relacionada amb el consum de drogues. Des de la reducció de danys en cap moment es jutja si el consum està bé o malament, senzillament s’accepta com una decisió de la persona i que aquesta no serà qüestionada pel fet de ser o no consumidor. Seria molt difícil treballar amb població toxicòmana posant l’èmfasi en la importància del no-consum. La reducció de danys el que prova d’aconseguir és un consum que sigui el menys perillós possible tant per a la persona com per l’entorn. Això vol dir intercanvis de xeringues per evitar la infecció de VIH o Hepatitis C, així com per evitar l’aparició de xeringues abandonades al carrer, evitar el consum solitari o en llocs de difícil accés per evitar possibles morts per sobredosis, explicar el perill de barrejar substàncies com pastilles i heroïna… i, alhora, poder intervenir des de l’equip de carrer en situacions de conflicte que es donen entre ells i el veïnat, per xeringues, brutícia, aldarulls…

Heu rebut queixes per part dels veïns per fer costat a aquest col·lectiu?

Sí, tot i que no tenim tants problemes com altres recursos on es pot consumir dins el local. És normal que els veïns no estiguin contents amb el fet de tenir un recurs on la població toxicòmana hi acudeix regularment al costat de la porta de casa; és el que es coneix com el NIMBY (les sigles en anglès de “no al meu patí del darrere). Tot i això la població toxicòmana forma part del barri i la feina a fer tant des del nostre local com des dels equips de carrer ha de ser seguir treballant per a poder integrar-la dins d’aquest minimitzant els impactes negatius. Al barri del Raval hi ha 3 entitats que treballem específicament amb població toxicòmana (Fundació Àmbit-Prevenció, SAPS i la Sala Baluard) i una associació que treballa amb població seropositiva (ACASC) i on alguns dels nostres usuaris i usuàries també van. Si no hi haguessin aquestes entitats els usuaris continuarien estant al barri, tot i que la seva presència seria més constant i potser generadora de més conflictes.

Què significa per a vosaltres l’expressió “bola de neu”

Quan arriba al barri un grup nou ens interessa saber si tenen malalties, quin tipus de consum fan, com i on ho fan i, sobretot, com hem de treballar perquè hi hagi el mínim risc possible. Per a saber tot això, fem uns tallers amb tres o quatre persones d’aquest col·lectiu, esbrinem els seus hàbits de consum i els donem tota la informació. A més, amb aquesta informació es converteixen en canals de transmissió d’informació cap a altres companys del mateix país que, de manera indirecte, també són informats. Amb poc temps tenim un grup força important de gent informada i ens permet saber moltes més coses dels diferents col·lectius del barri.

Us esteu trobant grups nombrosos d’immigrants que van arribant?

Arriben grups d’immigrants per tongades, suposo que és per l’efecte crida. Fa uns anys van venir molts georgians i actualment arriben romanesos.

A nivell d’immigrants quin és el grup amb el qual tracteu més?

Amb àrabs i amb grups de l’Europa de l’Est. Al barri també hi ha sud-americans i subsaharians però nosaltres quasi no en tractem perquè dins aquests col·lectius hi ha molt poc consum injectat. Suposo que és un factor cultural i perquè les rutes de la droga influeixen molt. Per exemple, la ruta de l’heroïna que agafa Rússia, Geòrgia… fa que moltes persones ja arribin enganxades del propi país d’origen.

Majoritàriament, arriben a la ciutat amb dependència a la droga o la seva situació personal un cop arriben fa que acabin consumint aquí?

Hi ha de tot. Hi ha gent que al seu país consumia heroïna, perquè era un lloc de trànsit, i quan arriba aquí comença a consumir cocaïna. I, en canvi, hi ha qui arriba aquí completament sola i com que Ciutat Vella és el barri d’acollida acaba consumint. També hi ha turisme toxicòman, més europeu i, sobretot, d’italians.

Vosaltres ateneu aquest tipus de turisme?

Sí, vénen a Barcelona sobretot a passar l’estiu, però no és el col·lectiu majoritari. Encara que alguns es queden atrapats a Barcelona i ja no marxen.

Actueu de manera coordinada amb altres entitats del barri?

Hi ha tres entitats grans que treballen temes de drogues al Raval: la Sala Baluard, el SAPS (Creu Roja) i nosaltres. Sempre que podem treballem de manera coordinada i estem sota el paraigües de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que en el nostre cas dóna el finançament del projecte de drogues.

Com heu patit les retallades?

A tots ens han tret una hora de sou setmanal i el gener esperem entre un 30 i 40% més de retallades.

El projecte es pot sostenir?

Àmbit s’està movent per a poder fer més tallers i projectes de reinserció que és el més fàcil de finançar perquè és el que més interessa a la societat, oferir una sortida a la nostra població. Amb aquest programes s’intentarà compensar les retallades d’altres.

Quines solucions es podrien aportar?

Falten recursos a tots nivells per als usuaris. Ara, a més, amb la nova llei sanitària molts dels nostres usuaris perden la cobertura sanitària o la possibilitat de comprar fàrmacs a les farmàcies. Les lleis estan fetes per pressionar certs col·lectius a marxar. La primera solució seria no desmuntar res del que fins ara ha funcionat. El tancament de places d’albergs, la situació econòmica cada cop més difícil de les empreses d’inserció per manca de recolzament… tot això són mesures que s’han anat prenent els darrers anys i que dificulten el treball amb la població en risc d’exclusió.

Treballeu amb voluntariat?

Sí, però els voluntaris duren molt poc. El col·lectiu de drogodependents és complicat, desagraït… no és el mateix que està amb nens, per exemple. També són molt desconfiats i és molt difícil crear un vincle.

Teniu un taller de teatre, oi?

Sí, amb el l’escola de teatre social Pa’tothom, del Raval, tenim alguna obra de teatre feta tota pels usuaris des del guió, decorat, ambientació… i els agrada molt! També fem altres tallers de cara a la ciutat i el barri com anar a la gossera, la lliga de futbol entre entitats que treballen amb població d’exclusió a Barcelona. Fem també una activitat de neteja del barri els dijous i col·laborem amb un hort que hi ha al costat de la Rambla del Raval.

Què n’has tret de positiu durant aquests vuit anys?

Moltes coses! He après, sobretot, a no jutjar. A acceptar la persona com a tal independentment del tipus de vida que porta. Més enllà del que facis o deixis de fer, no deixes de ser persona. I també he après a afrontar els problemes d’una altra manera, a relativitzar.

I negatiu?

Que al final tot es redueix a xifres. L’administració el que vol són números i lidiar amb això, amb les retallades… és complicat. És molt frustrant veure que hi ha gent que té voluntat de reinserció i està treballant en aquest sentit però ningú els dona una oportunitat. Físicament, els toxicòmans estan molt desgastats, i encara que s’hagin rehabilitat, és molt complicat que algú acabi contractant-los. De vegades, en el procés de reinserció tinc la sensació de vendre una moto. Estem encoratjant-los a treballar per aconseguir una reinserció que potser mai arribi a completar-se.  També una part de la feina amb la qual s’ha d’aprendre a treballar.

Per a saber-ne més:

Drogodependents “sense sostre”

Estudi: Drogodependents sense sostre a Catalunya

Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2009-2012

Estadístiques d’indicadors de drogodependències, avaluació de la utilització de serveis i d’altres dades sanitàries d’interès en la drogodependència de la ciutat

Observatori de nous consums de drogues en l’àmbit juvenil (2009)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Setembre 25, 2012 by in teixint xarxes and tagged , , , .
%d bloggers like this: