Arran de terra

Mirades expertes sobre la crisi i les transformacions socials

Montse Neira: “Algú em pot explicar com es pot lluitar contra l’explotació sexual multant a les víctimes?”

Per Albert Sales i Irina Tasias //

La Montse Neira va arribar a la prostitució als 29 anys i gràcies a aquest treball va sortir d’un entorn de precarietat econòmica en que havia viscut des de la infància. Cansada de l’estigmatització social de la seva professió, el 2009 va començar a formar-se estudiant Ciències Polítiques i des de llavors col·labora amb diverses organitzacions. És autora del llibre Una mala mujer i transmet i expressa les seves opinions i el seu activisme per dignificar la prostitució a través del seu bloc.

[Versión de la entrevista en castellano aquí]

La prostitució, és una forma més de guanyar-se la vida?

És una activitat econòmica legítima (no és delicte) que permet obtenir més ingressos que altres alternatives laborables.

¿Darrere de cada prostituta hi ha algú que s’aprofita de la seva situació? En quina mesura consideres la prostitució una forma d’explotació?

No, i el matís és que conflueixen diferents realitats, des de l’esclavitud sexual -delicte contra els drets humans-, fins al treball per compte d’altri, amb unes condicions pactades que de vegades no es compleixen, com passa en múltiples treballs en els que no es respecten els convenis col·lectius i en els que les condicions són molt dures, passant per les persones que són autònomes i independents. El que sol passar és que al no estar reconegut el treball sexual per compte aliè es propicia el fet que hi hagi abusos en les condicions de treball. Hi ha multitud de casos en tribunals que “empresaris de clubs de cites” han estat imputats per delictes contra els drets de les persones treballadores.

Què penses del tòpic que hi ha moltes dones que exerceixen la prostitució perquè volen? Creus que hi ha qui treballa en això perquè li agrada?

Les dones, homes i transsexuals triem exercir la prostitució com a estratègia de supervivència, perquè sabem que es guanya més diners que en altres treballs, no qualificats i mal pagats que no donen els suficients ingressos per mantenir la família. Si aquestes mateixes preguntes es fessin a qualsevol treballador / a, que creus que respondrien?. La majoria de persones estan treballant perquè no els queda més remei, no per vocació. Cal treballar per sobreviure, del que sigui. La realitat és que no hi ha prou llocs de treball que generin suficients ingressos per mantenir amb un mínim de qualitat de vida a la família per a tothom.

Dit això, el col · lectiu que està més “forçat” a prostituir és el de les persones transsexuals, perquè encara tenen menys oportunitats per accedir al món laboral. És el col·lectiu que, en termes relatius, més es prostitueix. I sí que hi ha persones a les que ens agrada com a treball, encara que siguem poques.

De quina manera l’exercici de la prostitució augmenta el risc d’exclusió social?

El risc de l’exclusió social ve derivat per la discriminació o l’estigma cap a les persones que exerceixen la prostitució. Portar una doble vida i mentir als éssers estimats comporta un desgast emocional terrible, que pot portar a la solitud i a no saber gestionar bé els ingressos. Per això és molt important implicar la societat perquè no “castigui” a la persona que es prostitueix, que no la jutgi. No és una delinqüent, i cal deixar de veure el sexe i la sexualitat humana fora del model hegemònic de la parella per amor i hetereosexual com una cosa bruta i indesitjable.

Veus la prostitució com un parany de la qual cal sortir?

La prostitució per se, és un intercanvi pactat de sexe i afecte per diners. Res més. Insisteixo molt en que s’ha de deixar de veure com si fos el pitjor que li pot passar a una persona. La prostitució es pot exercir en bones condicions (escollint horaris, tarifes, perfil de clients i pràctiques sexuals que es volen realitzar) si ets una persona alliberada sexualment. Si a una dona o home no li agrada el sexe amb desconeguts és millor que no exerceixi. Hi ha moltes professions emocionalment dures: el col·lectiu de mestres i els professionals de la medicina generen centenars de milers de baixes per depressió a l’any, per posar un parell d’exemples de les conseqüències d’exercir altres professions socialment acceptades.

Hem llegit que vas sortir d’un entorn d’exclusió social però segueixes exercint la prostitució Es pot o s’ha de desvincular exclusió de prostitució?

Vaig sortir de l’exclusió social perquè vaig començar a guanyar prou diners per cobrir les necessitats bàsiques amb comoditat i estalviar. La qual cosa em permet viure sense deutes i treure a la meva família endavant. Vaig poder formar-me, adquirir coneixements, no ser una persona ignorant i manipulable i, sobretot, i per mi el més important, no dependre dels serveis socials ni de la caritat. Com ja he dit la prostitució és una realitat molt heterogènia i complexa.

A què atribueixes el debat recurrent sobre les sancions i la persecució de la prostitució a l’espai públic?

Els ajuntaments estan perseguint la prostitució visible a causa, bàsicament, a la pressió veïnal i perquè si que és cert que en alguns barris genera moltes molèsties als veïns, sobretot a la nit. Ara bé, una cosa són els actes incívics, (com brutícia, baralles, etc) i una altra molt diferent que una dona estigui a la vorera parlant amb un home i només i únicament per això es la multi ella i al client, les multes són per ser putes. Les ordenances incompleixen convenis internacionals, i en el súmmum de la incoherència la justificació és que es lluita contra l’explotació sexual. ¿Algú em pot explicar, amb arguments sòlids, com es pot lluitar contra l’explotació sexual multant les persones que exerceixen?

Quina és la teva opinió sobre aquesta persecució?

La conseqüència principal de les multes és que les dones que estan exercint pateixen encara més vulnerabilitat, a sobre de tenir interioritzat l’estigma de la puta se senten com delinqüents. Preval el fet que siguin putes sobre el fet que puguin estar en situació de trata o siguin víctimes de violència de gènere. Són multades per agents que en comptes de protegir-les, les sancionen. Als carrers, les entitats que els donen suport les tenen identificades i coneixen els seus problemes i necessitats, si les desplacen i les releguen a pisos i clubs i no poden percebre aquest ajut, les posen en situació de màxim risc i de dependència de proxenetes i delinqüents en general.

Què penses de les sancions als clients?

No es pot criminalitzar a un home només pel fet de demanar sexe a canvi de diners. En criminalitzar el client es criminalitza a la prostituta, un altre factor més d’estigmatització amb totes les conseqüència que comporta.

Per a tu la prostitució en si mateixa és un problema social?

La prostitució per se no és un problema social o no ho hauria de ser. En un món capitalista, on es comercialitza amb tot el que és bàsic i vital solem pagar per aliments, per educació, per sanitat … Béns i serveis la manca dels quals provoca problemes de salut, física i mental i la mort. Intercanviar sexe per diners no hauria de ser “dolent”, ni hauria de ser jutjat moralment com es fa. Sobretot quan encara l’ésser humà no té resolta la sexualitat ni l’afectivitat i la seva manca, o la impossibilitat d’expressar, produeix frustracions. Es converteix justament en un problema en valorar que és quelcom dolent, i que no s’ha de considerar un treball. El concepte treball ortoga dignitat encara que sigui una merda de treball. La sanció provoca la clandestinitat, i que només es consideri la possibilitat de prostituirse quan hi ha situacions que obliguin a aconseguir diners urgentment. Es crea el context idoni perquè individus sense escrúpols s’aprofitin d’aquesta situacions de vulnerabilitat, i es lucrin a través del proxenetisme, el tràfic … etc.

La prostitució lligada al tràfic de persones és un problema des de tots els punts de vista. Com es podria lluitar d’una manera més efectiva contra les formes de prostitució lligades al tràfic de persones?

En primer lloc cal separar conceptes. El tràfic de persones per a la seva explotació sexual, no és prostitució, és esclavitud. La prostitució és un pacte entre adults d’intercanvi de sexe per diners i que es pot exercir en condicions més o menys dures.

El tràfic és una forma de violació total de tots els drets humans, en un delicte de Lessa humanitat, com els genocidis, cal remarcar aquesta diferència, i parlar amb propietat.

Sobre el paper, ja s’ha legislat, ara el que falta són recursos tant materials com humans perquè hi ha moltíssimes incidències per resoldre, i que s’apliqui la llei amb tot el seu pes perquè els delinqüents compleixin la condemna. Les entitats que treballen per eradicar el tràfic d’éssers humans coneixen molt bé la situació, i hi ha vegades que la mateixa estructura burocràtica impedeix una lluita més eficaç i eficient.

Quin és el paper dels clients en aquesta lluita?

He conegut casos en què els propis clients són els que han denunciat aquestes situacions o, si més no, que les han detectat encara que després no sabessin a qui acudir. Jo apel·lo al consum responsable, ja que ells estan en una situació privilegiada per detectar situacions estranyes.

Almenys que puguin informin les dones en aquesta situació que poden demanar ajuda.

Quines implicacions tenen les polítiques abolicionistes per les persones que pateixen els efectes més negatius derivats de l’exercici de la prostitució?

Quan parlo de la ideologia abolicionista sempre començo amb aquest paràgraf: “La víctima de l’abolicionisme de la prostitució és diferent, entre altres raons, perquè per l’abolicionisme de la prostitució sobre les quals es projecta llur acció “salvadora” són un mer instrument o intermediari al que deshumanitza el pretext que l’objectiu abolicionista és atacar l’essència mateixa de la comunitat, per obtenir la seva destrucció i la seva substitució per l’estructura social i política que la ideologia abolicionista vol “

En realitat, a la ideologia abolicionista, les dones (només se centren en dones, ja que consideren que els homes i transsexuals no pateixen les mateixes condicions quan la veritat és que sí estan en les mateixes condicions) que es prostitueixen no els importen. Instrumentalitzen la prostitució per criminalitzar l’home.

La seva tesi principal és que l’home, en la prostitució, exerceix el seu domini i sotmet a la dona i que, en conseqüència, els clients són violadors. Si per elles fos castrarien a tots els homes (ho simplifico molt però la qüestió és que argumenten amb fal·làcies). Només és certa la part del tràfic de persones, cosa que, com he dit abans, no és prostitució. La prova que en realitat no els importem les prostitutes és que les alternatives laborals per a la dona que exerceix són treballs típicament femenins, mal pagats, no qualificats com la neteja, la cura de persones grans, el súper etc. No creen, per exemple, una fundació per a que les dones que realment volen deixar la prostitució puguin accedir a estudis reglats com la FP o els graus. Quan vegi això creuré en les seves bones intencions. Mentrestant l’única cosa que fan és cosificarnos sense pensar que les prostitutes, per més que estiguem en situacions de vulnarabilidad, tenim capacitats i assumim riscos. No necessitem ser rescatades i molt menys com elles volen. Que centrin la seva lluita contra tota el tràfic d’éssers humans, per a qualsevol activitat.

Quin paper compleixen les organitzacions o associacions que atenen les dones que exerceixen la prostitució al carrer?

A nivell sociosanitari, molt important, les dones en general tenen molt bona salut, gràcies a les mesures de prevenció.

La resta depèn molt dels recursos que tenen les associacions que, dit de passada, cada vegada són menys. Algunes estan tancant. Bàsicament es centra en assessorament jurídic, ajuda en la recerca d’habitatge, cursos d’idiomes, atenció psicològica, alternatives d’ocupació a la prostitució per als que realment ho passen malament i ho volen deixar …

Quin tipus de suport consideres necessari?

El que més fa falta són recursos econòmics i després que alguns professionals deixin d’actuar amb prejudicis i es limitin a ajudar a les dones com elles volen ser ajudades. Si un centre o persona professional no en sap que derivi els casos altres entitats.

Per part de la societat que deixi de mirar a les persones que exerceixen la prostitució com si fossin criminals.

Si, ja hi ha associacions i sindicats dirigits per les persones que exerceixen la prostitució tant a Espanya com en molts països del món. A l’Índia, que per a mi és un exemple paradigmàtic, hi ha una associació que reuneix més de 40.000 prostitutes, que aquest any va celebrar el seu Congrés a Calcuta, al qual van acudir associacions de persones treballadores sexuals de tot el món.

Hi ha iniciatives associatives que sorgeixin de les mateixes prostitutes? Quin és el seu valor afegit?

El valor afegit és que es treballa en primera persona, ningú com les mateixes persones que exerceixen la prostitució i que coneixen realment les condicions en què estan exercint per lluitar pels seus drets. per cert el que més denuncien és la violència i extorsions a què s’han d’enfrontar provinent de la policia, a banda de la discriminació per ser prostituta. Cal adoptar la perspectiva dels drets humans.

Pots llegir més als blogs de la Montse Neira:

Prostitución: una visión (sub)-objetiva, compleja y global

UNA MALA MUJER, Montse Neira

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 17, 2012 by in iguals però singulars and tagged , , .
%d bloggers like this: